Ricard Altaba i Planuch

(Barcelona, 29 d’octubre de 1901 — Barcelona, 17 de setembre de 1994)

Polític, ebenista i joier.

Féu els seus estudis a l’Escola Horaciana i a les Escoles Mercantils del CADCI. Fou soci de l’Ateneu Barcelonès i col·laborador de L’Opinió. Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, fou empresonant pels fets del 6 d’octubre del 1934. Ocupà el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i fou secretari general de la Delegació del Govern d’Euskadi a Catalunya i comissari de la Generalitat per l’assistència als refugiats de guerra.

Procedent de França, arribà exiliat a Mèxic el 1940. En aquest país obrí la Joyería Altaba a Ciutat de Mèxic. Tingué diversos càrrecs a la junta de l’Orfeó Català i a finals dels anys seixanta tornà a Barcelona.

Publicà Divuit mesos a la Delegació d’Euskadi, com a delegat (1938) i fou co·laborador a les revistes catalanes de l’exili mexicà.