El 1956 obtingué el doctorat al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Professor de la Universitat de Chicago (1966-71) i de la Universitat de Columbia (Nova York, des del 1974). El 1999 rebé el premi Nobel d’economia pels seus treballs sobre la dinàmica monetària i les unions monetàries òptimes. Les seves investigacions sobre els efectes de les polítiques governamentals en els mercats internacionals de capitals, sobre el valor fix o flotant d’una divisa i sobre la necessitat de monedes nacionals, canviaren la direcció de les teories macroeconòmiques sobre les economies obertes. El 2005 fou guardonat amb el premi Global Economics de l’Institut d’Economia Mundial de Kiel (Alemanya).
És considerat un dels impulsors de la creació de l’euro, la moneda única adoptada durant la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària.