Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià amb la seva família a Bordeus. Hi cursà estudis a la universitat, on es llicencià en lletres i fou professor (1946-48) a Tolosa. Més tard, el 1948, anà a Amèrica i s’establí a Bogotà, i l’any següent fixà la seva residència a Caracas. Dedicat a treballs de recerca, dirigí les investigacions històriques de la Fundació John Boulton. Deixeble de Vicente Lecuna, s’especialitzà en Simón Bolívar als arxius veneçolans i colombians i feu una extensa bibliografia sobre aspectes diversos de la seva vida. Estudiós de Veneçuela, elaborà també una extensa bibliografia sobre la cultura i història d’aquest país, recollida en l’obra Política y políticos del siglo XIX venezolano (en col·laboració amb Pere Grases, 1979).