Es llicencià a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en arqueologia i fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera; fou també professor de l’Escola d’Estiu d’aquesta universitat. Com a arqueòleg, féu el seu primer treball per a l’ajuntament de Pineda de Mar, un estudi de l’aqüeducte romà; posteriorment, en publicà el llibre El acueducto romano de Pineda. Dedicat a la política, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Participà com a voluntari en la Guerra Civil, amb el grau de tinent. Exiliat a França, residí en un camp de concentració, on descobrí un poblat iber en els seus terrenys i aconseguí permís per excavar-hi. El 1939 continuà el seu exili a Amèrica i s’establí a Santiago de Cuba, on exercí de professor d’història de l’art a la universitat. Fou fundador de la Casa del Caribe de Santiago i impulsor del Museo de Arte de la ciutat. És autor de diversos estudis sobre l’art prebarroc a Cuba: El prebarroco en Cuba (1947). Formà part de l’equip de redacció de la “Revista de Avance” (1927-30). El 1952 realitzà, al parc Céspedes, el disseny del projecte per a la construcció d’un nou ajuntament a Santiago de Cuba. Durant el període 1952-62 dirigí els treballs de restauració del Castillo del Morro, a Santiago de Cuba. El 1963 s’iniciaren, sota les seves directrius, les obres de restauració de la Casa de Velázquez, residència del qui fou primer governador espanyol de l’illa. L’any 1993 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.