Emigrà a l’Uruguai, s’establí a Montevideo i fou capità d’un vaixell de la seva propietat. Es dedicà al cabotatge a l’estuari del Plata i més tard exercí com a gerent de comerç a les empreses del seu cosí Nicolau Mir. El 1855 se n'anà a Xile, on a Valparaíso, treballà pels coneguts empresaris Luzarraga de Guayaquil (Equador). Enriquit, el 1860 adquirí propietats a Babahoyo, Equador, i establí diverses hisendes a la zona anomenada Palmar. Home emprenedor, inicià la construcció d’un calafat i d’un ingenio, que tecnificà i el feu funcionar amb maquinària anglesa importada. Morí sense acabar tots aquests projectes, que els continuaren els seus germans Jaume i Pere Puig i Mir; aquest últim també fou terratinent i industrial en aquest país. Fou membre de la maçoneria, molt influent en aquest país.