Fill del director del Banc Sabadell Joan Oliu i Pich, es llicencià en econòmiques a la Universitat de Barcelona, féu el doctorat a la Universitat de Minnesota i més tard obtingué la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona (1982). Fou director d’estudis i estratègia (1983-84) i director de planificació de l'Instituto Nacional de Industria (1984-86), abans que el 1986 s’incorporés al Banc Sabadell en qualitat de secretari general tècnic.
Quatre anys després succeí el seu pare en els càrrecs de conseller delegat i director general, des d’on ha dirigit l’estratègia de creixement i consolidació del Banc, amb iniciatives com la compra del Natwest (actualment Solbank), el Banco de Asturias i l’adquisició del Banc Atlàntic, operació tancada al desembre del 2003 que convertí el Banc Sabadell en sisena entitat bancària de l’estat.
Impulsà també la sortida a borsa de l’entitat al final del 1999, any en què en fou elegit president en successió de Joan Corominas. Ha estat president de l’Associació Barcelona Plaça Financera (1986), vocal del consell general de l’Associació Espanyola de Banca, vocal de la comissió gestora del Fons de Garantia de Dipòsits i membre de la junta del Cercle d'Economia de Barcelona. Al desembre del 2020 cedí les funcions executives a César González Bueno, bé que continuà a la presidència de l'entitat