Enric Masip i Borràs

(Barcelona, 1 de setembre de 1969)

Enric Masip i Borràs

© Fototeca.cat

Jugador d’handbol.

Es formà en el Granollers, equip en el qual jugà del 1985 al 1990. El 1990 fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, en el primer equip del qual acabà la seva trajectòria com a jugador. Destacà en la posició de primera línia. Fou un dels pilars de l’equip dirigit per Valero Ribera, considerat el millor de la història del club i de l’handbol mundial, i que dominà l’handbol europeu i estatal la dècada de 1990. Fou escollit tres vegades jugador més valuós i ha estat l’únic jugador amb més de mil gols al mateix equip.

El seu palmarès com a jugador és molt extens. Amb el FC Barcelona guanyà sis Copes d’Europa (1991, 1996-2000), dues Recopes (1994,1995), una Copa EHF (2003), cinc Supercopes d’Europa (1997-2000, 2004), vuit Lligues Asobal (1991, 1992, 1996-2000, 2003), cinc Copes del Rei (1993, 1994, 1997, 1998, 2000), cinc Copes Asobal (1995, 1996, 2000, 2001, 2002), sis Lligues dels Pirineus i vuit Lligues Catalanes.

Amb la selecció espanyola júnior obtingué dues vegades la plata en els Campionats del Món júnior (1987, 1989). Amb la selecció absoluta jugà 205 partits i aconseguí un segon (1996) i un tercer lloc (2000) en els Campionats d’Europa i una medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Sydney (2000), i el 2003 fou nomenat millor central del Campionat del Món.

Es retirà el 2004 per una lesió. Com a mostra de reconeixement, la seva samarreta amb el numero 5 fou retirada al Palau Blaugrana. Rebé la Medalla d’Argent de l’Orde del Mèrit Esportiu de l’Estat espanyol (2006) i l’ensenya d’or i brillants de la Federació Espanyola d’Handbol (2009). Incorporat l’any 2004 com a responsable de la Fundació del Futbol Club Barcelona, l’any 2006 fou nomenat secretari tècnic de la secció d’handbol, càrrec que ocupà fins el gener del 2013. Ha publicat El cor del Dream Team (2005).