Llicenciat en dret (1961), als anys 1970 fou condemnat a un any de presó per les seves activitats nacionalistes croates. Vers la fi dels 1980 entrà en la Unió Demòcrata Croata (HDZ), de la qual esdevingué secretari i president del comitè executiu (1990). Del maig a l’agost de 1990 fou primer ministre de Croàcia i del juliol al desembre del 1991, president de la república federal socialista de Iugoslàvia.
El 1992, la nova Croàcia independent l’elegí president del parlament de l’estat. El 1997 ingressà en el Partit Popular Croata (HNS), partit que el portà a la presidència de la república l’any 1999 en successió de Franjo Tudjman. El 2005 revalidà el càrrec i el 2010, en finir el segon mandat, fou succeït pel socialdemòcrata Ivo Josipović.