Fill d’Andreu Claret i Casadessús. Militant del PSUC, formà part del comitè executiu del PCE i dirigí l’òrgan Treball. Corresponsal a Catalunya de Cambio 16, delegat de l’Agència EFE a l’Amèrica Central i a l’Àfrica subsahariana, director de l’agència EFE a Catalunya (1991-98) i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Col·labora en la premsa diària (Avui, La Vanguardia, El Periódico, etc.) i és professor de periodisme polític a la Universitat Pompeu Fabra. En 2000-05 fou director de l’Institut Europeu de la Mediterrània, i posteriorment director de la Fundació Anna Lindh, institució participada pels estats membres de la Unió per a la Mediterrània (2008-15), i ha estat també director del gabinet de presidència del Grup Agbar (2006-08), membre del Real Instituto Elcano, col·laborador del CIDOB i membre del DIPLOCAT.
Ha dirigit la revista Afkar-ideas, sobre el Magrib, i l’Anuari de la Mediterrània, així com The Anna Lindh Report, informe sobre els intercanvis interculturals entre la UE i els països àrabs. Coordinador de Gestión o caos: el Área Metropolitana de Barcelona (1973). És autor dels llibres Hablan los capitanes: Portugal (1975), Joan Reventós (1977), i de les novel·les El secret del brigadista (2008), Venjança (2017) i 1939. La Caiguda de Barcelona (2021). L’any 2019 guanyà el premi Nèstor Lujan de novel·la històrica per El cònsol de Barcelona i el 2023 el premi Ramon Llull per París érem nosaltres.