Núria Esponellà i Puiggermanal

(Celrà, Gironès, 4 de febrer de 1959)

Núria Esponellà i Puiggermanal

Escriptora.

Llicenciada en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament secundari. Ha publicat les novel·les Gran Cafè (1998), Un moment a la vida (1999), El mateix vell amor (2000, premi Ciutat de Badalona), Temps de silenci (2002), La travessia (2005, premi Columna), Sunitha. Història d’una nena apadrinada (2006), Rere els murs (2009, premi Nèstor Luján de novel·la històrica), La Fàtima de la classe dels dofins (2010), Una dona d’aigua (2013, finalista del premi Prudenci Bertrana 2012) i La filla de la neu (2016). L’any 2020 guanyà el premi Prudenci Bertrana per Ànima de tramuntana.

També ha publicat els reculls de narracions Petits grans plaers per ser feliç (2006) i Un any al camp (2007), i els reculls poètics Un vent, una mar (1994, premi Mercè Bayona), Quadern d’Empúries (2000) i La mirada de la gavina (2001, premi Goleta i Bergantí). Col·labora en diversos mitjans de comunicació.