Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb A.G. MacDiarmid i H. Sedeki, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors. Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977. Arran d’aquesta descoberta, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia. El desenvolupament dels polímers conductors ajudarà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne la mida.