Formació i inicis en el valencianisme
Llicenciat en farmàcia i en químiques a Madrid (1931), tornà al País Valencià, i posteriorment estudià en règim lliure químiques, i n'obtingué la llicenciatura l’any 1936 per la Universitat de València. Fins a la seva jubilació (1980) es dedicà professionalment a l’ensenyament de ciències en instituts d’educació secundària. Durant els anys trenta començà l’activitat en el moviment valencianista a través del Centre d'Actuació Valencianista (CAV) i l’Agrupació Valencianista Republicana. A l’Alcúdia, funda amb altres l’Agrupació Valencianista La Senyera (1932) i fou delegat de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana.
L’any 1932 fou un dels signants de les Normes de Castelló, normativa ortogràfica per al valencià modern que reconeixia la unitat del català i que partia de les Normes ortogràfiques de l’ Institut d'Estudis Catalans. Durant els anys de la Segona República participà activament en la campanya per a l’aprovació del projecte de l’ Estatut d'Autonomia del País Valencià, dins de l’Agrupació Valencianista la Senyera (1932), del qual fou un dels fundadors a l’Alcúdia.
Mobilitzat l’any 1937, fou destinat a la rereguarda a València, i posteriorment fou destinat a Barcelona com a mecanògraf, però arran d’una denúncia anònima des del poble fou enviat a la companyia de reserva del ministeri. S'incorporà més tard a l’exèrcit de Llevant amb el rang de tinent, i durant la resta de la guerra treballà en un hospital de campanya.
El franquisme
Depurat i empresonat durant un mes després de la Guerra Civil Espanyola, fou inhabilitat per a l’exercici de la docència fins el 1955, que recuperà la plaça de mestre i impartí classes en diverses ciutats del País Valencià (Xàtiva, Alberic, Alzira, Carlet i Carcaixent) i també a Tortosa.
Al llarg de la dècada dels anys cinquanta, a València s’integrà en el nucli d’intel·lectuals del valencianisme i el catalanisme cultural i més tard polític format, entre d’altres, per Manuel Sanchís Guarner, Miquel Dolç, Francesc Ferrer Pastor, Emili Giralt, Josep Iborra, Ernest Lluch, Joan Reglà, Miquel Tarradell, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Vicent Ventura, Francesc de Paula Burguera i, especialment Joan Fuster, al qual es vinculà per amistat personal i per la lluita valencianista.
Desenvolupà aquests anys una gran activitat: féu classes nocturnes de valencià i impulsà les primeres revistes en valencià de la postguerra, com ara Parlem (1968), d’actualitat local, Vencill, dedicada a la literatura, i,més tard L’Andana (1977). El 1963 s’adherí al manifest a favor de l’ensenyament en català i posteriorment al fet que demanava l’ú del valencià als actes religiosos. L’any 1970 començà a publicar articles a Levante, col·laboració que continuà fins poc abans de la seva mort. El 1971 intervingué en el I Congrés d’Història del País Valencià (1971) i el 1973 fundà el Partit Socialista de l’Alcúdia (1973).
Després del franquisme
En acabar-se la dictadura, el 1976 fou un dels fundadors de l’Assemblea Democràtica de la Ribera, i amb Vicent Ventura fou un dels fundadors del Partit Socialista del Partit Valencià, i en aquesta etapa posà un fort èmfasi en la unitat històrica i cultural dels Països Catalans.
L’any 1979 fou un dels impulsors d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i organitzà les primeres edicions dels premis Octubre. A partir de la seva jubilació, el 1980, col·laborà com a professor de català en la Campanya Centre Carles Salvador i assistí a la I Assemblea d’Intel·lectuals, Artistes i Professionals del País Valencià. El 1997 publicà Diari inacabat de guerra, el seu únic llibre. L’any 2000 fou publicat Josep-Lluís Bausset: converses amb l’home subterrani (2000), una biografia a partir d’una llarga entrevista a cura de Santi Vallès.
Homenatges i distincions
La trajectòria de Josep Lluís Basset en la lluita per la recuperació de la llengua, la cultura i la identitat dels valencians l’han fet mereixedor d’un gran nombre de reconeixements i distincions:
- Fill Predilecte de l’Alcúdia (1984)
- Guardó d’Or de la Unitat del Poble Valencià (1992)
- President Vitalici de l’Associació d’Amics i Amigues de Joan Fuster (1992)
- Premi Vicent Ventura al Compromís Cívic (2000)
- President d’Honor del Bloc Jaume I de l’Alcúdia (2000)
- Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2000)
- Premi de Periodisme Martí Domínguez (2000)
- Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2000)
- Valencià de l’any de la Fundació Huguet (2001)
- Membre d’Honor de la Fundació Ernest Lluch (2005)
- Miquelet d’Honor de la Societat Coral El Micalet (2010)
L’any 2001 hom publicà el volum d’homenatge D’un país que ja anem fent. Miscel·lània d’homenatge a Josep Lluís Bausset (2001), i l’abril del 2007, en ocasió del tres-cents aniversari de la batalla d'Almansa, un centenar llarg de personalitats del País Valencià signaren el Manifest Basset-Bausset, de reivindicació de les institucions anul·lades pels decrets de Nova Planta. Amb aquest nom, que unia Bausset amb el general Joan Baptista Basset, hom simbolitzava la continuïtat en la lluita pels drets i les llibertats del País Valencià i dels Països Catalans.