Francesc Sanuy i Gistau

(Barcelona, desembre de 1936 — Barcelona, 22 de maig de 2017)

Francesc Sanuy i Gistau

© TV3

Advocat, economista i polític.

Llicenciat en dret, diplomat per la Universitat de Perusa, graduat per l’Institut Universitari de Torí i màster d’Economia del Treball per la Universitat de Cornell (EUA). Entre altres càrrecs i tasques professionals, fou locutor de l’Spanish Service de la BBC, cap del Departament de Comerç Exterior de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, comissari del 75è aniversari del Futbol Club Barcelona, traductor de la Divisió Lingüística de l’ONU a Ginebra i director de la Fira Internacional de Barcelona.

En 1980-84 i 1984-85 fou conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya, i en 1986-89, diputat per Convergència i Unió al Congrés dels Diputats, on fou vocal de la comissió d’Economia, Comerç i Hisenda. Fou també comissari de la Generalitat per al Mil·lenari de Catalunya i del Pavelló de Catalunya a l’Expo 92 de Sevilla, a més de directiu de Fira de Barcelona i fundador d’IFEMA, la Fira de Madrid.

Col·laborador de diversos mitjans de comunicació a la ràdio, la televisió i la premsa, de l’any 2000 al 2004 escriví sota el pseudònim J.B. Boix una columna en el diari Avui sobre l’actualitat política i econòmica, i posteriorment també en altres mitjans. Hi adoptà una posició molt crítica, especialment en relació amb alguns dels poders fàctics catalans i espanyols, sobretot del món financer, de grans empreses i mitjans de comunicació, dels quals denuncià l’entramat de complicitats i interessos que, segons ell, parasitaven el ciutadà mitjà. 

Publicà els assaigs i reculls d’articles 6 Milions d’innocents (Menys Uns Quants Espavilats) (1999), Articles de Neteja (2000), Informe Sanuy. Defensa del petit comerç i crítica de ‘La Caixa' (2005), Els plats trencats. Banquers, polítics i ciutadans: culpables i víctimes de la crisi econòmica (2010), Capitalisme Cibeles (2012) i La banca sempre guanya (2014), a més de les memòries Diuen que tinc memòria (2015). El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi.