És un dels noms de referència de la literatura gallega contemporània. Estudià art modern i contemporani i ha treballat com a docent i periodista. Els títols més importants de la seva narrativa són les novel·les Polaroid (1986), Land Rover (1990), Ambulancia (1990), Caixon desastre (1991), Tic-Tac (1993, premi de la Crítica Española) i Trece badaladas (2002, Premio Nacional de narrativa).
Tot i que el 2010 anuncià la seva retirada com a escriptor professional i la represa de l'activitat com a professor de secundària, retornà el 2014 a la ficció literària amb el volum de narracions Sonámbulos. Posteriorment ha publicat Fóra de si (2018) i Un señor elegante (2020).
Ha combinat el conreu de la narrativa amb llibres reportatge (A carreira do salmón, 1991, Sete palabras, 2009) i s’ha distingit per una actitud de militància cívica que es concretà en el desastre del petrolier “Prestige” (Nunca mais Galiza a intemperie, 2003), on fou un dels promotors i portaveus del moviment “Nunca mais”. Als assaigs polítics Españois todos (2004) i Outra idea de España (2005) exposa la seva visió sobre els conflictes identitaris a l’Estat espanyol. Posteriorment publicà els assaigs Outra Galiza (2008), Immateriais (2013), Humildar. Rituais despois de Deus (2017) i Dentro da literatura (2019).
L'any 2014 li fou concedida la Creu de Sant Jordi i el premi Internacional Joan B. Cendrós en reconeixement a la seva defensa de Catalunya en articles a la premsa.