Publicada entre 1865-69, presenta la història de tres famílies en el context de les guerres de Rússia contra Napoleó. A més d’una descripció aprofundida de la vida russa de l’època, conté escenes de masses (batalles, episodis a la rereguarda), disquisicions filosòfiques (sobretot relatives a la comprensió i el sentit de la història), penetrants anàlisis psicològiques i descripcions de la natura. Tolstoj hi fueteja l’alta aristocràcia, egoista i antipatriòtica. Un Napoleó ridícul en la seva prepotència té el contrapunt en el general Kutuzov, virtuós i proper als camperols, als qual Tolstoj tendeix a idealitzar tot ressaltant-ne les virtuts de simplicitat, generositat, sacrifici i sinceritat. És la novel·la més ambiciosa del seu autor, i sovint n'és considerada l’obra mestra.