Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se (1973) i doctorar-se (1976) en filologia clàssica. Fou director de la Biblioteca Nacional (1996-2000) i secretari de cultura del govern espanyol (2000-2004). Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M. Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista. Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos (1971), Elsinore (1972), Scholia (1978), Necrofilia (1983), La caja de plata (1985, Premio de la Crítica de poesia castellana), El otro sueño (1987), El hacha y la rosa (1993) i Por fuertes y fronteras (1996). El 1998 reuní el conjunt de la seva poesia a Los mundos y los días. 1972-1998. Amb posterioritat, la seva obra poètica continuà a Doble filo (2001), El enemigo oculto (2003), El puente de la espada: poemas inéditos (2003), Ahora y siempre (2004), La vida en llamas (2006), Hola, mi amor, yo soy tu lobo (2008), El reino blanco (2010), La mujer y el vampiro (2010), El cuervo y otros poemas góticos (2010), En la cama con la muerte: 25 Poemas Funebres (2011), Los mundos y los días (2012) i Cuaderno de vacaciones (2014, Premio Nacional de poesia 2015). Com a assagista és autor de Necesidad del mito (1976), El héroe y sus máscaras (1991), Señales de humo (1999), Baldosas amarillas (2001), De Gilgamés a Francisco Nieva (2005), Noveno arte (2010), Libros contra el aburrimiento (2011) i Los caminos de la literatura (2015). Ha traduït nombrosos autors grecollatins al castellà i el 1987 guanyà el Premio Nacional de traducció per la seva versió del Waltharius, anònim llatí del segle X. També ha publicat llibres de relats (Héroes de papel, 1990). El 2010 ingressà a la Real Academia Española.
Luis Alberto de Cuenca y Prado
© Academia Editorial
Poeta, traductor, gestor cultural i assagista andalús.