Commemora l’entrada del rei Jaume I de Catalunya-Aragó a València al capdavant de l’exèrcit catalanoaragonès el 9 d'octubre de 1238, després de la derrota dels musulmans, i la fundació del Regne de València. Durant l’època medieval se celebrà de manera irregular a partir del centenari (1338), estretament associada a l’onomàstica de sant Dionís i també a Sant Jordi, patró de la ciutat des del 1341. Segons les circumstàncies, la celebració posà èmfasi en aspectes més polítics, religiosos o festius. Així, durant el segle XV els Trastàmara intentaren identificar la festivitat amb la monarquia, com també durant l’època dels Àustria, en què adquirí un caràcter més fastuós i solemne. Amb la Contrareforma s’accentuaren els aspectes religiosos, i durant els segle XVII, amb l’augment de les tensions internes de la monarquia hispànica, hom tendí a obviar els aspectes fundacionals del Regne. Entre els aspectes cerimonials més destacats hi ha el davallament de la bandera des de la balconada, custodiada pel Centenar de la Ploma, tradició que perdura actualment. Altres elements posteriors són l’espasa del conqueridor i el Penó de la Conquesta. Després de la guerra de Successió i la liquidació de les institucions, desaparegueren els aspectes més idiosincràtics, com el Centenar de la Ploma. No fou fins al segle XIX que, amb el sorgiment del regionalisme valencià, recuperà tímidament alguns aspectes polítics. El 1891 s’inaugurà l’estàtua de bronze de Jaume I al Parterre, esdevingut des d’aleshores punt obligat en l’itinerari de les commemoracions. A partir de la segona dècada del segle XX i, especialment, durant la Segona República, recuperà el contingut reivindicatiu, juntament amb altres commemoracions, com l’aplec al Puig i el 25 d’abril. Durant el franquisme, el règim s’apropià de la commemoració convertint-la en una exaltació del catolicisme i el tradicionalisme, bé que a partir dels anys seixanta l’incipient valencianisme democràtic celebrà diades alternatives, invariablement perseguides per les forces de l’ordre. Acabada la dictadura, la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià acordà la primera convocatòria de caràcter d’afirmació política. L’Estatut d’Autonomia del 1982 declarà oficialment el 9 d’octubre dia oficial de la Comunitat Valenciana. Tanmateix, les tensions posteriors a propòsit de la identitat valenciana que han enfrontat blaverisme i espanyolisme, d’una banda, i valencianisme catalanista, de l’altra, han comportat una pugna en relació amb els símbols de la diada i el seu significat, especialment aspra durant els anys del govern del PP.