Doctor per la Universitat de Harvard, del 1984 al 1990 en fou degà de la facultat d’arts i ciències, on també exercí la docència. Posteriorment (1990-99) fou degà de l’escola de negocis de la Universitat de Stanford, d’on és professor de gestió d’empreses. És soci de la firma Oak Hill. La seva contribució se centra en la identificació d’una mena d’ajustament practicat entre els participants individuals en els mercats amb informació asimètrica. Demostrà que els agents més ben informats emprenen costoses accions per a millorar els seus resultats al mercat mitjançant la transmissió d’informació creïble als agents menys informats. Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia el 2001, juntament amb Joseph Stiglitz i George A. Akerlof.