i Anders Fogh Rasmussen | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Anders Fogh Rasmussen

Anders Fogh Rasmussen
© OTAN
ciències polítiques polít
Polític danès.
Ginnerup, Nørre Djurs, 1953

Diputat liberal des del 1978, en 1987-90 ocupà el Ministeri Fiscal i en 1990-92 fou ministre d’Economia en el govern de Poul Schlüter, si bé dimití el càrrec per evitar una moció de no-confiança. Al capdavant del Partit Liberal, el 2001 guanyà al Partit Socialdemòcrata en les eleccions legislatives. Formà aleshores un govern de coalició amb l’ultradretà Partit Popular Danès, que repetí després de les eleccions del 2005 i del 2007. A més de l’adopció de mesures restrictives de la immigració, la seva gestió ha dut a terme una retallada d’impostos, cosa que ha afavorit una bona marxa de l’economia. El 2006 hagué d’enfrontar-se a la polèmica creada per la publicació en un periòdic danès d’unes caricatures de Mahoma considerades ofensives pels musulmans. Al març del 2003 aprovà la participació danesa en la intervenció anglo-nord-americana a l’Iraq, però el 2007 anuncià la retirada de les forces.

A l’abril del 2009 fou nomenat secretari general de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, en substitució de  De Hoop Scheffer, Jakob Gijsbert. Fou el primer cap de govern (càrrec que dimití en el ministre de Finances Lars Løkke Rasmussen) designat mentre estava en exercici per a ocupar el càrrec de l'Aliança. En la cimera de l’Aliança celebrada a Lisboa al novembre del 2010, presentà el Nou Concepte Estratègic, directrius generals per als següents deu anys, que en essència consistien a mantenir l’opció de l’ingrés  a l’organització per als estats democràtics d’Europa, en l’acord per a l’establiment d’un escut de míssils a Europa i en la continuació de la col·laboració amb Rússia. Es comprometé a retirar de l'Afganistan les forces de l’OTAN el 2014, però hagué de refer els vincles amb el Pakistan com a resultat d’una operació contra els talibans que costà la vida a 24 soldats pakistanesos  (2011). Durant la primavera àrab, ordenà la intervenció que imposà un bloqueig aeri a Líbia, cosa que afavorí l’enderrocament del règim de Moammar al-Gaddafi pels insurgents. A Europa, desplegà forces de pacificació a la frontera entre Sèrbia i Kosovo. Davant del conflicte armat que esclatà a Ucraïna (2014), acusà directament Rússia de ser-ne la instigadora. L'1 d'octubre de 2014 fou rellevat en el càrrec per Jens Stoltenberg.

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2014-10-01
Llegir més...