Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran (Barcelona 1954) fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol (1987), i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso (1987) i del Nus de la Trinitat (1992), el pont sobre el Besòs (1989), la seu central del RACC (1996) i la biblioteca Sallent (1992). És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell (1985), Central de Sant Cugat (1987-92), del passeig marítim d’Alcúdia (1999) i, l’àrea de vianants del centre d’Amiens (1992). Premi FAD pel disseny del fanal ‘Via Làctia’ (1991). El 1996 l’estudi guanyà el concurs per a l’ordenació de l’entorn de l’estadi del Futbol Club Barcelona. Projectaren també la renovació de la façana marítima de Montjuïc (Barcelona, 1998), el conjunt de parcs de Sant Cugat del Vallès (premi d’espais exteriors de la I Biennal d’Arquitectura del Vallès), de la reforma del Parc de la Ciutadella de Barcelona (2001) i del gratacels Mil·lènium a l’Eix Macià i del parc de Catalunya (1999), a Sabadell. En l’àmbit del paisatgistme cal esmentar els projectes d’acabament la urbanització de la riera d’Arenys de Mar (1999) i l’ arranjament de la riba de l’Ebre al seu pas per Saragossa (2000).