Mario Botta

(Mendrisio, 1943)

Arquitecte suís.

A 15 anys abandonà els seus estudis per iniciar l’aprenentatge de l’ofici arquitectònic a Lugano (1958-61), i posteriorment estudià a Milà (1961-64) i a Venècia (1965-69). En aquesta ciutat establí contacte i col·laborà amb Le Corbusier el 1965 i Louis Kahn el 1969, l’obra dels quals, juntament amb la de Scarpa, l’influïren particularment. Destaca la seva obra realitzada en entorns no urbans, com és el cas de la casa a Riva San Vitale (1971-73), l’església de Sant Joan Baptista a Mogno (1986-98) o la capella a Tamaro (1990-96, amb frescs d’Enzo Cucchi), on es produeix una síntesi entre trets que responen a un compromís amb la modernitat —espai, llum, rotunditat geomètrica, construcció del lloc, etc— i trets regionalistes de l’escola de Ticino —pel que fa a l’ús de tipologies, estils i materials locals—, i que donen com a resultat edificis que representen un acte de resistència a la cultura de l’efímer, una actitud diametralment oposada als corrents high-tech. Altres obres rellevants són l’edifici Ransila I a Lugano (1981-85), amb l’ús expressiu del maó, el museu Jean Tinguely a Basilea (1993-96), i altres edificis fora del territori suís, de tipus religiós —la catedral d’Evry (1988-95) a França o la sinagoga zimbalista a Tel-Aviv (1996-98)— i cultural —la mediateca de Villeurbanne, a França (1984-88) o el Museu d’Art Modern a San Francisco (1992-95)—.