Professor d’estètica a l’Istituto di Architettura de Venècia, actualment és alcalde d’aquesta ciutat. Ha intervingut en la direcció de diverses revistes, entre les quals hi ha algunes de les més polèmiques i rigoroses del món cultural italià. Entre els seus llibres destaquen Krisis (1976), Pensiero negativo e razionalizzazione (1977), Dallo Steinhof (1980), Icone della Legge (1985), L’Angelo necessario (1986), Dell’inizio (1990), L’arcipelago (1997) i Arte, tragedia, tecnica (2000). En la seva obra, influïda per múltiples tendències de la metafísica occidental, i en especial per Heidegger i Wittgenstein, es respira un ambient de nostàlgia respecte a una certa manera d’entendre la relació entre l’home i Déu, sobretot en llibres com L’Angelo necessario. En la reflexió estètica de Massimo Cacciari hi ha una tendència mística, un intent de tornar a la religió en el sentit més autèntic d’aquesta, interpretant la tradició i renovant-la des de conceptes actuals. Entre 1993 i 2001 fou alcalde de la ciutat de Venècia.