Després de servir en l’exèrcit a la Segona Guerra Mundial estudià art i història de l’art a la Universitat de Wayne, i posteriorment filosofia a la Universitat de Columbia, i posteriorment filosofia a la Universitat de Columbia, centre on es graduà i on, un any després de començar a impartir-hi cursos, el 1951, obtingué el doctorat; s’hi jubilà el 1992. President de l’Associació Filosòfica Americana i de la Societat Americana d’Estètica, en el vessant filosòfic tractà conceptes bàsics de la filosofia influït per les idees de Friedrich W. Nietzsche, Arthur Schopenhauer o Maurice Merleau-Ponty, amb el qual estudià a París després de graduar-se. Publicà, els llibres Analytical Philosophy of History (1965), Analytical Philosophy of knowledge (1968), Connections to the World: The Basic Concepts of Philosophy (1997).
La seva aportació més destacada, però, gira entorn de l’estètica: sostingué i difongué una definició de l’obra d’art basada en la convenció, l’autoritat i la intencionalitat (teoria institucional de l’art, formulada els anys setanta pel filòsof George Dickie) enfront de la més tradicional, que pressuposava l’existència de propietats intrínsecament "artístiques". Crític d’art prestigiós i influent, fou un gran defensor del pop art i de les possibilitats de la reproducció en sèrie, i n’explorà les conseqüències en l’assaig After the Brillo Box (1992), a partir de l’obra d’aquest nom d’Andy Warhol.
La multiplicitat de corrents artístics instaurats a partir de la segona meitat del segle XX el portà a postular en els assaigs The End of Art (1994) i Art after the End of Art (1997) la fi de l’art com a activitat humana delimitada, tal com la civilització occidental l’entenia des del Renaixement. De la trentena de llibres que publicà, cal esmentar-ne també Encounters and Reflections: Art in the Historical Present (1990), que li valgué el Premi Nacional del Cercle de Crítics.