Ha estat investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1963 i titular de la càtedra de civilitzacions d’Europa en el Neolític i l’edat del bronze al Collège de France des del 1995. Ha centrat la seva tasca d’investigació en l’estudi del Neolític i l’edat del bronze de la Mediterrània occidental, particularment al Llenguadoc i a Catalunya. Entre la seva extensa bibliografia destaca L’Age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Ariège (1972), La Balmade Montbolo et le Néolithique de l’Occident méditerranéen (1974), Premiers bergers et paysans de l’Occident méditerranéen (1976), La France d’avant la France (1980), La civilisation du vase campaniforme dans les Pyrénées français (1987), La mer partagée. La Méditerranée avant l’écriture: 7000-2000 avant J.C. (1994), Au temps des dolmens (1998) i La plus belle histoire de l’homme (1998, en col·laboració). La seva relació amb els prehistoriadors catalans queda palesa per la seva influència en la renovació, els anys setanta, dels estudis sobre prehistòria recent de Catalunya, on codirigí les excavacions a la cova del Toll, la balma de l’Espluga i la balma del Gai (1976-78), a Moià.