El senyal que rep cada antena s’enregistra en cintes magnètiques, juntament amb un control temporal donat per un rellotge atòmic. Posteriorment s’analitzen i combinen els senyals de totes les antenes en un procés anomenat “correlació”. Com que la resolució assolida per un interferòmetre és tant més gran com més separades estiguin les antenes que el formen, la tècnica de VLBI s’aplica per observar objectes a molt alta resolució, com són nuclis i jets de quàsars i microquàsars. Quan les antenes estan separades per distàncies intercontinentals es poden arribar a assolir resolucions de l’ordre d’una mil·lèsima de segon d’arc, que correspon a l’angle en què es veuria una persona estirada sobre la superfície de la Lluna des de la Terra. Per obtenir separacions entre antenes —línies de base— encara més llargues, des del 1997 s’està realitzant la tècnica de VLBI des de l’espai, a base de correlar els senyals rebuts per l’antena de 8 m que porta el satèl·lit HALCA amb els rebuts per antenes situades en diferents punts de la Terra.
f
Astronomia