Estudià a l’ETSAB entre els anys 1973 i 1982. La seva obra es vincula estretament a Barcelona, i en els primers anys es desenvolupà en el marc d’actuacions de l’IMPU. Entre les primeres obres destaquen les realitzades amb Màrius Quintana i Joan Antoni Solanas com el Parc de Joan Miró (1982-89, amb Andreu Arriola) i la Biblioteca Joan Miró (1984-90). També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera (1984-86). En 1988-92 fou encarregada de les àrees olímpiques de Montjuïc, la Diagonal i la Vall d’Hebron a l’Institut Municipal de Promoció Urbanística i dels Jocs Olímpics (1988-92), i entre les seves realitzacions d’aquests anys hi ha el parc del Migdia i el Sot del Migdia (1988-92), la façana i nou accés al cementiri (1991-92) i el conjunt de nous accessos a la muntanya (1991-92). El 1984 fou guardonada amb el premi FAD pel seu nou fanal Lamparaalta. Els anys noranta ha estat professora visitant en diverses universitats europees i americanes i membre de diverses organitzacions; amb una especial projecció als Països Baixos, on ha dut a terme diversos projectes, com és el cas de les remodelacions als centres històrics de Roermond (1995-98) i de ‘s-Hertogenbosch (1993-98) o l’edifici Stoa en aquesta mateixa ciutat. El 1999 rebé el premi nacional d’urbanisme d’Holanda i fou presidenta del jurat dels premis FAD, institució que presideix des del 2005. El 2003 fou condecorada amb l’ordre del Chevalier des Arts et des Lettres del govern francès i el 2005 rebé la Creu de Sant Jordi.
Elisabeth Galí i Camprubí
© FAD
Dissenyadora, arquitecta i paisatgista.