Doctorada en antropologia per la Universitat de Tulane, Nova Orleans (1965), després de dur a terme treball de camp a l’Amèrica Central, es desenganyà d’aquesta disciplina i decidí dedicar-se a les arts plàstiques. L’any 1973 s’instal·là a Londres amb motiu de la seva primera exposició individual. Influïda pel minimal art, l’art conceptual, el surrealisme i la recerca antropològica, utilitzà objectes efímers de la vida quotidiana per a explicar històries i extreure’n nous significats. Produí un art que treballa l’estímul visual i l’emocionalitat, entre l’espai i el temps, el somni i l’experiència. El procés d’acumulació és essencial, i també la participació de l’espectador, que és convidat a implicar-s’hi. També són importants els seus texts automàtics, escrits a mà o a màquina juxtaposats, que demanen primer una aproximació visual prèvia a la lectura (Rough Sea, 1976; After the Freud Museum, 1995; Split Hairs. The Art of Alfie West, 2004; Levitations: Homage to Marcel Duchamp, 2008). Objectes i paraules tenen un sentit simbòlic, ple d’associacions personals de l’artista que s’amplien amb les que hi introdueix l’espectador. L’any 1998 feu una exposició retrospectiva a la Tate Gallery de Liverpool. Participà també a la Documenta de Kassel (2013, 2017). Entre les seves exposicions es poden esmentar “Dream Mapping” (1974), “Belshazzar’s Feast” (1983-84), “PSI Girls” (1999) i “The Last Silent Movie” (2007-08).