filtre de Kalman

FK
m
Electrònica i informàtica

Algorisme que permet estimar el valor de senyals contaminats per sorolls i predir-ne el comportament.

Es basa en la combinació de les prediccions teòriques del sistema, avaluades sobre el seu model matemàtic, i les mesures reals de diferents variables. Quan el nivell de soroll és baix, el filtre opta per donar més credibilitat a les mesures, mentre que quan el soroll augmenta dóna més credibilitat a les prediccions teòriques. En qualsevol cas, la sortida del filtre és una ponderació fixada pel grau de soroll entre les previsions i les mesures. És emprat per a estimar trajectòries de vehicles, en les quals les vibracions i derives d’aquests suposen sorolls sobre els instruments de mesura, i també com a estimador de senyals en comunicacions. Fou desenvolupat pel científic nord-americà d’origen hongarès Rudolf Emil Kálmán (1930-2016). Hi ha diferents variants del filtre de Kalman: el filtre de Kalman estès, el filtre de Kalman-Bucy i el filtre de Kalman desodorat. El filtre alfa-beta és una versió simplificada del filtre de Kalman quan les variables a estimar són només la posició i la velocitat d’un vehicle.