Estudià a la Universitat de Marburg i es doctorà a la Universitat Lliure de Berlín el 1968. Després d’exercir com a professor a la Universitat de Münster (1968-73), passà a la Universitat de Bielefeld, on el 1975 fundà, juntament amb els germans W.J. i H.Mommsen, H.U.Wehler i H.A.Winkler, la revista Geschichte und Gesellschaft (‘Història i Societat’) i dirigí el Centre per a la Recerca Interdisciplinària (1984-88). La revista i el centre esdevingueren els instruments per a articular la Neue Sozialgeschichte (‘Nova història social’), per a la qual la història no havia d’ésser una recreació ideogràfica, sinó que s’havia de fonamentar en l’elaboració de models comparatius i de teories racionals i globals per a poder abordar els processos de modernització a les societats industrials. Des del 1988 és professor a la Universitat Lliure de Berlín. Entre la seva extensa obra destaca l’anàlisi del paper de les classes mitjanes alemanyes entre el 1850 i el 1980 en Unternehmensverwaltung und Angestelltenschaft am Beispiel Siemens, 1847-1914 Zum Verhältnis von Kapitalismus und Bürokratie in der deutschen Industrialisierung (‘L’empresa i l’empleat: Siemens, 1847-1914: la relació entre capitalisme i burocràcia en la industrialització alemanya’, 1969), Die Angestellten in der deutschen Geschichte, 1850-1980: Vom Privatbeamten zum angestellten Arbeitnehmer (‘Treballadors de coll blanc en la història alemanya, 1850-1980: Del funcionari privat al treballador de coll blanc’, 1981) i Sozialgeschichte: Begriff, Entwicklung, Probleme (‘Història Social. Concepte, desenvolupament, problemes’, 1977).