i Vicent Usó i Mezquita | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vicent Usó i Mezquita

literatura lit
Escriptor.
Vila-real, Plana Baixa, 13 d'abril de 1963

Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novel·la, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història. En novel·la ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent (premi Ciutat de Vila-real de narrativa 1992 i 1995, respectivament, novel·les publicades el 2002 en edició revisada en el volum La memòria del vent), La mirada de Nicodemus (finalista del premi Andròmina, 1994, i premi Ciutat d’Elx 1995), Tan oberta com sempre (1998), Maig era un mes sense pluja (2000), L’herència del vent del sud (2002, premi de novel·la Fiter i Rossell d’Andorra), Crònica d’una devastació (2002 premi Andròmina), Les ales enceses (2005, finalista del premi Sant Jordi 2004), Els inconvenients de la felicitat (2006), El músic del Boulevard Rossini (finalista del premi Sant Jordi 2008) i la policíaca La mà de ningú (2012). L'any 2015 guanyà el Premi Alfons el Magnànim de narrativa en català per la novel·la Les veus i la boira. Ha escrit diversos contes en diaris, revistes i reculls, alguns dels quals han estat premiats (Amadeu Pi, de Falset; certàmens de Mont-roig; Rafael Comenge, d’Alberic). En destaca La taverna del cau de la lluna (2001, premis Ulisses i de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana). El 1996 començà a col·laborar amb el grup Xarxa Teatre, per al qual escriví, entre d’altres, el guió València, llum del Mediterrani i el guió del documental L’illa habitada (2000). És col·laborador habitual del diari Mediterráneo i de la revista Caràcters, i el 2010 fou un dels fundadors de l’associació d’escriptors castellonencs El Pont Cooperativa de Lletres, de la qual és secretari.

Col·laboració: 
JIE
Data de revisió: 
2015-04-29
Llegir més...