El seu nom és un acrònim d’Oxford Committee for Famine Relief, comitè fundat a Oxford (Anglaterra) l’any 1942 com a designació de la campanya de recollida d’aliments per als habitants de Grècia, sotmesa al bloqueig naval pels nazis durant la Segona Guerra Mundial.
Inicialment dedicada a combatre la fam i situacions d’emergència, com les produïdes per catàstrofes naturals o guerres, els seus programes canviaren de naturalesa a partir del 1962, que a la continuació de les tasques d’emergència afegí aconseguir la millora de la producció agrícola i de l’alimentació als països més empobrits. Progressivament s’inclogueren altres factors relacionats amb la pobresa i la desigualtat estructurals, com ara el comerç desigual, la sanitat, l’educació, la situació de les dones i els infants, l’habitatge i el canvi climàtic.
Estructurada des del 1995 com a Oxford International en una confederació (amb membres a 20 països el 2018), té el secretariat a Oxford i filials a Addis Abeba, Brussel·les, Ginebra, Nova York i Washington DC. Des d’aquests centres, constitueix un grup de pressió que influeix en la política d’institucions internacionals com ara el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o les Nacions Unides. Amb el temps, ha qüestionat diverses decisions o reglamentacions que formen part de l’ordenament econòmic i polític mundials, com la guerra de l’Iraq o les regulacions del comerç internacional, i ha impulsat iniciatives de comerç just.
El febrer del 2018 es feu públic un escàndol sexual que afectà diversos membres d’Oxfam Internacional durant la campanya d’ajut als damnificats del terratrèmol d’Haití del 2010. A aquestes revelacions en seguiren de similars en altres països com el Txad i Guatemala (que també afectaven altres oenagés), amb casos d’assetjament i coaccions sobre la població a la qual es prestava ajut. A conseqüència d’aquests fets, la vicedirectora d’Oxfam Internacional presentà la dimissió el mateix febrer i el director anuncià la seva retirada al final d’any.
Oxfam Intermón
A Catalunya Oxfam Internacional és representada per Oxfam Intermón, institució que té l’origen en el Secretariat de Missions i Propaganda de la Companyia de Jesús, al servei de missioners enviats a Bolívia, el Paraguai i l’Índia, creada el 1956 i que, paral·lelament a la tasca pastoral, afegí els ajuts al desenvolupament, cada vegada més rellevants. El 1969 adoptà el nom de Missió i Desenvolupament, i el 1973 dugué a terme la primera actuació d’ajuda humanitària, l’Operació SOS Sahel.
Amb el nom d’Intermón, el 1982 feu una de les primeres campanyes a favor de destinar el 0,7% del PIB a la cooperació per al desenvolupament (més de mig milió de signatures) i fou capdavantera en la creació de la coordinadora estatal d’organitzacions per al desenvolupament (1983). En 1984-85 tingué una gran repercussió internacional la campanya d’ajut contra la sequera a Etiòpia i el Txad. Constituïda en fundació independent (1986), aquest any llançà la primera campanya televisiva, que aconseguí recaptar fins a 65 milions de pessetes.
El 1990 s’integrà a la xarxa europea d’organitzacions no governamentals per al desenvolupament Eurostep i posteriorment incorporà altres organitzacions (Acció pel Tercer Món, 1993). Des del 1993 publicà l’anuari La realitat de l’ajuda, en el qual analitza els ajuts oficials al desenvolupament. A partir del 1995 s’integrà en qualitat de membre consultiu en diverses entitats, com ara el Consell Econòmic i Social de l’ONU, l’European Fair Trade Association (EFTA) i el Consell de Cooperació espanyol. El 1997 s’incorporà al grup Oxfam Internacional i el 2001 adoptà el nom actual, i des d’aleshores comparteix logotips i imatge internacional amb tots els membres d’Oxfam Internacional. El 2006 formaven part de l’equip operatiu 2.000 persones, la gran majoria voluntàries, el nombre de socis i col·laboradors era de més de 240.000 i actuava en 50 països.