Estudià medicina a la Universitat de València (1950-56) i s’especialitzà en medicina tropical a Anvers (1958), i també en obstetrícia i ginecologia. Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l’Organització Mundial de la Salut. Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d’Eivissa (1970-83). Militant del Partido Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de Sanitat i Afers Socials i vicepresident del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern Balear. Durant més de deu anys, des del 1987 fins al 1999, presidí el Consell Insular d’Eivissa i Formentera.
En les eleccions del 1999, tornà a presentar-se i passà a cap de l’oposició durant el govern del Pacte Progressista. Aquest mateix any acabà l’excedència com a metge de la Seguretat Social i es jubilà. Deixà la política activa el maig del 2003. El 2007 rebé el premi Ramon Llull.