Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968. Fins el 1966, any en què el ministre d’informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa. Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat. Doctor en teologia (Roma 1968) i en filosofia (Barcelona 1977), estudià patrística a Münster (1965), ciència de les religions a París (1968-70) i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia (1981-82). Des del 1972 és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1996 fou nomenat catedràtic. Des del 2002 n’és catedràtic emèrit. Ha estat professor a la Venice International University (2000 i 2003), director d’estudis invitat a l’École Pratique des Hautes Études, París-Sorbona, 2003.
Director de l’Escola d’Egiptologia del Museu Egipci de Barcelona, entre les seves nombroses publicacions hi ha Matrimoni, divorci, separació: noves perspectives(1969), Estudios sobre Metodio de Olimpo (1970), Les eleccions episcopals en la història de l’Església (1972), Los gnósticos (1983), Las transformaciones del platonismo (1987), La sinagoga cristiana (1989), El desafío cristiano (1992), Platón. De la perplejidad al sistema (1995) i les novel·les El barquer dels déus (2005) i El silencio de Tácito (2010). És autor d’estudis, traduccions i edicions en els camps del cristianisme antic, el platonisme, el neoplatonisme, la filosofia de la ciència de l’antiguitat, la filosofia oriental, el gnosticisme i la llengua copta: entre altres, sobre Epictet i Marc Aureli, Filó d’Alexandria, traduccions de Plató i de l’anomenat Evangeli de Judes.