Ingressà a la Companyia de Jesús el 1954, i cursà el noviciat a la casa de Raimat (Segrià), d’on passà a la de Veruela, Saragossa (1958-59). Posteriorment cursà filosofia (1959-62) a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i magisteri al Patronat de Sant Josep de València (1962-65). Ordenat sacerdot el 1968, en 1965-69 estudià teologia a les facultats de Sant Cugat i Innsbruck. Posteriorment es dedicà a l’ensenyament en centres de secundària del País Valencià, especialment a l’Escola de Sant Josep. Exercí també la docència a la Universitat de València des del 1983, i del 1991 al 2006 hi fou professor d’història econòmica i, posteriorment (2006-13), professor emèrit. Cofundador de Comissions Obreres, al País Valencià fou molt actiu en el moviment dels religiosos, encapçalat sobretot pels jesuïtes, de suport al moviment i a les reivindicacions dels obrers a través de càrrecs dins les Germandats Obreres d’Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica i les avantguardes obreres juvenils els anys seixanta i setanta del segle XX. Paral·lelament, es vinculà al Partit Comunista, militància per la qual fou perseguit i empresonat. Fou responsable de formació i publicacions de CCOO del País Valencià i col·laborador de les revistes Trellat i Nous Horitzons. Com a historiador és autor de Feixistes, rojos i capellans: església i societat al País Valencià, 1940-1977 (1978), Obrers i ciutadans: blasquisme i moviment obrer: València, 1898-1906 (1982) i Blasquistas i clericales: la lucha por la ciudad en la Valencia de 1900 (1986).