Jaume Santandreu i Sureda

(Manacor, Mallorca, 9 de juny de 1938)

Prevere, escriptor, polític i activista social.

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere (1949-69). Ordenat el 1960, fou missioner al Perú (1964-69), experiència que reflectí a la novel·la El denari del profeta (1988). D’ençà del seu retorn a Mallorca s’ha dedicat a la problemàtica derivada de la marginació social. Militant d’esquerres des del 1973, ha estat president d’ERC a les Balears (1988-92).

És autor de llibres de poemes, com Dos pams d’home (1971, premi Ciutat de Manacor 1970), de poesia eroticoamorosa, i novel·les, entre les quals, a més de l’esmentada, Camí de Coix (1979, premi Ciutat de Palma), Mamil·la, encara (1984, premi Andròmina), psicològica i moralitzant, Mortus Dei (2001, premi Alexandre Ballester 2002), Contes malignes (2001), Catedral amb armaris (2004, premi Terenci Moix de narrativa gai i lèsbica), Negrada (2006), Llobacarda - confessions d'un capellà terrol (2010) i Operació Tiara (2016). En narrativa breu ha publicat Encís de minyonia (1997), obra de caràcter autobiogràfic, i Déu meu (2018).