Es llicencià en història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat història moderna. Doctorat el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona (1983), des del 1980 és professor en aquesta universitat, d’on des del 1997 és catedràtic. Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres, com ara Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya (1995) i La població catalana a l’època moderna. 10 estudis (1996). Ha estudiat també la història social (Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII, 1986, amb A. Pladevall; Cavallers i ciutadans, 1991; Pagesos, capellans, industrials, 1993; Cròniques del Rosselló, 1998) i la història política i institucional centrats en la guerra dels Segadors (Els orígens ideològics de la revolució catalana, 1999; Cròniques de la guerra dels segadors, 2003) i la guerra de Successió (Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol, 2005 i la biografia Pau Claris, líder d’una classe revolucionària, 2008). És també coautor de volums col·lectius, entre els quals Historia de España. Edad Moderna (1997), La España del siglo XVII. Los Austrias menores (1999), Diccionari d’historiografia catalana (2003) i Història de Catalunya (2004) i ha tingut cura de l’edició de documents com ara l'Epistolari de Vicens Vives (1994, 1998). És autor també d’un gran nombre d’articles tant de divulgació com en publicacions especialitzades, pròlegs, ponències, conferències i seminaris i participa en nombrosos projectes de recerca. Fou fundador del Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona, del qual és vicepresident. Des del 2007 és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (secció històrico-arqueològica).