Estudià filosofia, germanística i història a les universitats de Munic i Hamburg. Catedràtic de filosofia a la Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe. El 1983, el seu llibre Kritik der Zynischen Vernunft (‘Crítica de la raó cínica’) el convertí en un dels filòsofs més importants de la filosofia alemanya actual. L’obra citada s’inscriu en la teoria crítica de l’Escola de Frankfurt (Adorno), però sense puritanismes estètics, afirmant que el cinisme és la falsa conciència il·lustrada, la moderna conciència infeliç sobre la qual la Il·lustració ha treballat amb èxit. Realitza una desconstrucció radical —en el mateix sentit que els postestructuralistes francesos— del concepte de logos tal com ha estat difós per la història de la filosofia occidental i per fer-ho utilitza el cinisme antic: el riure, l’insult, els atacs. Una altra obra destacada és Regeln für Menschenpark. Ein Antwortschreiben zu Heideggers Brief über den Humanismus (‘Normes pel parc humà, Una resposta a la Carta de Heidegger sobre l’humanisme’, 1999), en la qual afirma que el s. XX ha ensenyat que la presumpta irracionalitat és en molts aspectes més raonable que l’excés de raciocini; i que la desconfiança davant d’allò irracional està lligada a una aspiració fiscalitzadora, controladora i censuradora. Proposa que s’arribi a l’ètica a partir d’una antropologia no normativa, com a única manera de tenir en compte la part negativa de l’ésser humà i la seva incapacitat per a assumir responsabilitats.