Periodista, del 1974 al 1994 fou corresponsal i reporter de guerra en nombrosos conflictes internacionals, amb cròniques per a ABC i altres diaris, i posteriorment continuà la trajectòria periodística com a columnista. Escriptor molt orientat vers el relat d’intriga i també el d’aventures d’ambientació històrica, influït especialment per l’obra d’Alexandre Dumas, ha publicat, entre d’altres, El húsar (1986), El maestro de esgrima (1988), La tabla de Flandes (1990), El club Dumas (1993, Grand Prix de literatura policíaca de França), Territorio Comanche (1994), La piel del tambor (1995, premi Jean Monnet de literatura europea, 1997), El capitán Alatriste (1997), primer títol d’una sèrie formada també per Limpieza de sangre (1997), El sol de Breda (1998), El oro del rey (2000), El caballero del jubón amarillo (2003), Corsarios de Levante (2006) i El puente de los asesinos (2010). Altres novel·les són La carta esférica (2000), La Reina del Sur (2002), Cabo Trafalgar (2004), El pintor de batallas (2006), Ojos azules (2009), El asedio (2010), El francotirador paciente (2013), Hombres buenos (2015), Los perros duros no bailan (2018) i Sidi (2019). El 2016, amb Falcó, inicià la sèrie del mateix nom, que comprèn també les novel·les Eva (2017) i Sabotaje (2018). A banda, ha reunit les seves col·laboracions periodístiques en diversos volums (Patente de corso, 1998; Con ánimo de ofender, 2001; No me cogereis vivo, 2005, etc.). Algunes de les seves novel·les han estat adaptades al cinema, i el 1992 rebé el premi Goya al millor guió per El maestro de esgrima, film dirigit per Pedro Olea. Col·laborador d’espais radiofònics, el 1993 rebé el premi Ondas pel programa La ley de la calle. El 2003 fou elegit membre de la Real Academia Española. La seva obra ha estat reconeguda, entre d’altres, amb el títol de cavaller de l’orde de les Arts i les Lletres de França (1998) i el premi Barcino de novel·la històrica (2017).
Arturo Pérez-Reverte
© Carmelo Rubio / Arturo Pérez Reverte
Novel·lista murcià.