Fou professor a les universitats Autònoma de Barcelona, de Lleida, de Manchester i de Tolosa, i és catedràtic de lingüística romànica a la Universitat de Girona. La seva activitat acadèmica se centra en l’estudi de l’evolució fonètica de les llengües romàniques, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra (1984), juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà: llengües subordinades i planificació lingüística (1987) i Estandardització i establiment de les llengües (1994).
D’altra banda, col·laborà en la redacció de les Nòrmes ortografiques der aranés (1982) i és autor de La grafie furlane normalizade: Regulis ortografichis de lenghe furlane e sielte des formis gramaticâls dal furlan comun (1987), El berber (2001), Morfologia verbau aranesa (2003), amb Verònica Barès, Jordi Suïls i Frederic Vergès, i El romanès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del romanès 2005), amb Virgil Ani.
També és autor, en col·laboració amb Lola Badia, de l’edició de l'Obra completa de Bernat Metge (1975).