Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes. Aquesta àrea és considerada la segona gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls. L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector la Ricarda-ca l’Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial protecció per als ocells d’acord amb la directiva europea 79/409 del 1979. Hi ha 20 hàbitats naturals d’interès europeu, 3 dels quals són d’interès prioritari, amb l’objectiu de conservar-los. Alberga una de les escases poblacions de trencadalla de Catalunya i una interessant població de Stachys marítima . Als prats humits i a les pinedes, s’hi han detectat més de 22 espècies diferents d’orquídies. També hi trobem una població d’invertebrats, d’amfibis i rèptils molt considerable. S'hi han donat cita més de 350 espècies d’aus diferents i constitueix una de les rutes més importants per a les aus migratòries. Per tot això, el Consell de les Comunitats Europees ha declarat ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) més de 900 hectàrees, que estan protegides com a Xarxa Natura 2000, i d’aquestes, prop de 500 hectàrees són Reserva Natural Parcial. Els projectes d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i el desviament del tram final del curs del Llobregat han afectat parts de les reserves esmentades. L’any 2005 es creà el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.
Maresma del Remolar-Filipines
© Sergi Bosch / CPGEN Delta del Llobregat