Després de rebre una formació d’arts i oficis, inicià els seus estudis a Basilea el 1963 i els completà al Pratt Institute de Nova York el 1966. Treballà com a arquitecte en el departament de conservació de monuments del cantó dels Grisons, on establí el seu estudi el 1979, i on desenvolupà els anys vuitanta diverses obres en què predomina el tractament en fusta, com és el cas d’una edificació per a la conservació de les excavacions arqueològiques romanes a Chur (1985-86), el seu estudi a Haldenstein (1985-86) i la capella de Sant Benedicte a Sumvitg (1985-88). En aquestes obres establí les bases que en caracteritzen la producció posterior: l’elecció del material com a acte primordial en la capacitat d’expressar qualitats associades al lloc i a la memòria, i l’ús de configuracions geomètriques elementals. La pedra predomina a les termes de Vals (1990-96), i el vidre opal·lescent, al museu de Bregenz, Àustria —obra per la qual rebé el 1999 el premi Mies van der Rohe—. La fusta constitueix de manera majoritària el pavelló suís de l’Expo 2000 a Hannover. Posteriorment projectà la Capella del Germà Klaus a Wachendorf (Renània). El 1998 fou guardonat amb el premi Carlsberg pel conjunt de la seva obra i el 2009 amb el premi Pritzker.