àlgebra homològica

f

Matemàtiques

Teoria que permet, en particular, de mesurar de quina manera les propietats dels mòduls s’allunyen de les dels espais vectorials.

Un dels temes principals de l’àlgebra homològica és l’estudi dels functors exactes. Històricament, aquesta teoria troba les fonts en els càlculs algèbrics provinents de les teories de l’homologia i l’homotopia en espais topològics. Aquesta teoria esdevingué autònoma l’any 1955 amb els treballs de S. Eilenberg, H. Cartan i A. Grothendieck.