clorofluorocarbur

CFC
m
Química

Compost format per clor, fluor i carboni.

N’hi ha amb composicions diferents. Ha estat utilitzat en esprais, neveres, aparells d’aire condicionat i dissolvents, però el seu alliberament en grans quantitats a l’atmosfera l’ha convertit en el principal destructor de  la capa d’ozó. La llum ultraviolada incideix en el CFC alliberat i en trenca les molècules, alliberant àtoms de clor. El clor reacciona amb l’ozó atmosfèric i provoca la seva conversió en molècules d’oxigen, O2. L’àtom de clor es recupera al final de la reacció, és a dir, actua com a catalitzador. La destrucció de l’ozó comporta que l’atmosfera no retingui la quantitat habitual de radiació ultraviolada i que aquesta arribi a la superfície terrestre, amb efectes nocius sobre els éssers vius. L’any 1987 el Protocol de Mont-real introduí la retirada gradual de la fabricació i ús dels CFC i la seva substitució pels hidrofluorocarburs.