Hom pot remuntar-se al mite de la caverna de Plató per a trobar un intent, per bé que metafòric, que donés compte de les limitacions imposades per unes determinades condicions a la interpretació del món. Francis Bacon elaborà la teoria dels ídols, segons la qual la comprensió i les explicacions que hom donava d’esdeveniments o coses eren blocades o condicionades per prejudicis, molts d’ells de caràcter social. La Il·lustració i els seus successors, de Condillac i Diderot a Saint-Simon i Comte, emfasitzaren la influència nociva de la ideologia sobre el coneixement. Marx i Engels introduïren la noció de la distorsió que operen els interessos de classe sobre el saber i el coneixement (teoria de l’alienació i de la falsa consciència). En una orientació molt diferent, E. Durkheim creié veure en l’estructura social els fonaments dels conceptes elementals (espai, temps, causalitat, etc) mitjançant els quals l’individu elabora la seva interpretació de la realitat. En la línia de la teoria marxista, cal esmentar K. Mannheim i G. Lukács, els quals, des de perspectives diverses, intentaren establir les bases de la sociologia del coneixement com a disciplina autònoma.
f
Sociologia