Es creu que un blàzar podria tractar-se d’un objecte físic molt semblant a una AGN o un quàsar, amb un forat negre supermassiu al centre i un parell de dolls de partícules ejectades a l’espai exterior a velocitats relativistes. El que diferencia els blàzars dels quàsars o les AGN és que els primers tenen un dels dolls de matèria relativista orientat cap a la Terra, de manera que l’emissió observada és dominada pels fenòmens que s’esdevenen a la regió del jet. A més de ser detectada en raigs γ, una AGN ha de presentar una de les següents propietats per a ésser classificada com a blàzar: una elevada emissió ràdio d’espectre pla, tenir l’emissió òptica altament polaritzada o mostrar una alta variabilitat en escales de temps curtes —de pocs dies o menys— en l’emissió òptica. El primer objecte amb característiques de blàzar observat en raigs γ fou 3C 273, detectat el 1976 pel satèl·lit de l’ESA COS-B. Amb la missió Compton GRO, i la consegüent publicació dels catàlegs EGRET, al final dels anys noranta eren coneguts 80 blàzars.
m
Astronomia