Generalment els cercadors es presenten a l’usuari en forma de formulari dins una pàgina web interactiva. L’usuari omple el formulari per indicar el tipus d’informació que desitja cercar; per a fer-ho, i segons el cercador usat, es poden usar paraules clau, combinacions d’aquestes amb operadors booleans o petites frases descriptives. Un cop realitzada la cerca, el cercador retorna un llistat de possibles adreces dins la xarxa que podrien contenir la informació desitjada; sovint, cadascuna d’aquestes adreces s’acompanya d’una petita descripció de la pàgina que apunta i d’un valor de confiança calculat pel cercador de forma més o menys opaca. La presentació en forma de pàgina web és tan habitual que sovint, per extensió, s’anomena cercador la pàgina web, en lloc del programa a què s’accedeix.
La majoria dels cercadors realitzen la seva tasca consultant unes bases de dades pròpies que indexen, de manera més o menys exhaustiva, el contingut d’internet. Cada cercador té els seus mecanismes d’indexació i de creació d’aquestes bases de dades, però generalment es construeixen automàticament amb agents de xarxa i es refinen o validen manualment. Alguns dels agents usats pels cercadors escombren la xarxa en cerca d’aparicions de paraules d’un conjunt prefixat de mots que es considera que tenen un elevat contingut semàntic; aquest conjunt es pot definir manualment o es pot construir a partir de les preguntes més freqüents sobre el cercador. Altres agents cerquen quines són les pàgines més consultades dins la xarxa o quines són les més referenciades; d’altres usen tècniques més o menys sofisticades de mineria de dades i d’intel·ligència artificial. Alguns dels cercadors (per a ser més exactes, pàgines web d’accés a cercadors) estan pensats com a autèntics portals d’internet: a part de la funcionalitat de cerca presenten un catàleg temàtic d’informació preprocessada, carregat de referències encreuades.
Contínuament apareixen nous cercadors, i en moren d’altres; tot això en funció de les polítiques empresarials i dels nous avenços tecnològics. Alguns dels més coneguts, per ordre alfabètic, són Altavista (desaparegut al juliol del 2013), Excite, Google, Lycos, WebCrawler i Yahoo.