Hi ha dos models de desminatge: militar i civil. El primer model consisteix a obrir un espai en un camp de mines i està directament lligat a la necessitat militar de dur a terme un assalt. L’èxit de la retirada de mines dependrà de diversos factors, com ara del temps disponible, l’exposició de la zona al foc enemic, la disponibilitat d’efectius humans i materials i la importància estratègica de l’objectiu. Tanmateix, cal també tenir en compte el nombre de baixes que s’està disposat a acceptar tant durant les operacions de neteja com durant l’assalt mateix. Pel que fa al desminatge civil, ha tingut un gran creixement arran de la proliferació de les operacions per al manteniment de la pau en zones en conflicte a partir dels anys noranta. En aquest tipus d’operacions es tracta d’assegurar una via de pas per tal de transportar equipaments o tropes amb les màximes garanties possibles, sense que això impliqui necessàriament una ofensiva. A diferència del que s’esdevé amb el desminatge militar, en aquest cas no s’accepta cap preu en termes de pèrdues de vides humanes per tal de desminar una regió. Es tracta, per tant, de retirar el 100% dels artefactes explosius de la regió perquè el terreny es pugui dedicar novament als seus usos habituals. Hi ha diversos tipus d’intervenció: el desminatge estructural (consistent a desminar sobretot infraestructures, carreteres, punts d’abastament, ponts, etc), el desminatge de programa (en el marc de la implementació de programes de desenvolupament) i el desminatge de proximitat (orientat cap al desenvolupament de la capacitat de desminatge a llarg termini, especialment en zones properes a llocs poblats).
m
Militar