L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat; és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari. Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental, paleotològica, de diversitat taxonòmica i biomecànica per a estimar la postura, la velocitat i altres paràmetres de locomoció. En alguns casos, les petjades poden omplir buits en el registre fòssil osteològic i aportar dades sobre l’origen, l’evolució i l’extinció de grups de vertebrats. Així, per exemple, l’estudi de petjades de grans dinosaures carnívors al trànsit del Triàsic al Juràssic indica que l’aparició d’aquests animals és sincrònica amb una extinció massiva entre els tetràpodes terrestres. En un altre cas, la troballa al Triàsic de l’Argentina d’icnites corresponents a dinosaures teròpodes amb característiques aviàries permet establir la presència d’un tipus de dinosaure carnívor anterior a les aus, 55 milions d’anys abans de l’aparició de les restes òssies més antigues conegudes d’aquests animals. A Catalunya, les icnites de vertebrats, especialment dinosaures, són un component important en el registre fòssil del Cretaci dels Pirineus meridionals (per exemple, conques d’Àger i Tremp) i actualment se'n coneixen més d’una quinzena de jaciments. Entre els més importants cal destacar els afloraments maastrichtians (Cretaci superior) de Fumanya (SE del sinclinal de Vallcebre, comarca del Berguedà), que es troben en fàcies del Garumnià de la Formació Tremp. Les petjades corresponen a dinosaures ornitòpodes (possiblement hadrosàurids), teròpodes i sauròpodes titanosaures.
f
Paleontologia