Comercialment, els operadors de telecomunicacions usen el terme itinerància (en anglès roaming) quan el canvi de cèl·lula comporta un traspàs de les fronteres d’un estat, amb el consegüent canvi d’operador de telefonia. Sense l’opció comercial d’itinerància, els telèfons mòbils només són operatius al país d’origen. La paraula roaming ha agafat més pes en la seva versió comercial per a indicar l’opció contractual amb l’operador de telecomunicacions que permet trucar des de l’estranger, emprant-se actualment els anglicismes handover o handoff per a indicar la itinerància dels mòbils entre cèl·lules (estació base). Els operadors han associat l’ús de la itinerància amb l’augment automàtic de tarifes, i per aquest motiu els usuaris restringeixen dràsticament les trucades i els enviaments de missatges transfronterers.
La legislació europea ha obligat els operadors a disminuir gradualment les tarifes d’itinerància des del 2012, i el juny del 2015 el Parlament Europeu i el Consell d’Europa, amb la mediació de la Comissió Europea arribaren a un acord per suprimir-les totalment en un termini de dos anys. La minva gradual de la tarifa s’inicià el 30 d’abril de 2016, i desaparegueren el 15 de juny de 2017. El 15 de maig de 2019 la Comissió Europea establí el preu màxim de trucades i missatges de mòbils a l’estranger en 0,19 cèntims d’euro per minut més IVA (variable en cadascun dels estats membres). El març del 2022 l’Eurocambra aprovà una pròrroga de deu anys de la itinerància gratuïta en l’espai comunitari.