Per a fer un processament digital de senyal cal subministrar al processador la variable digital a processar, generalment per mitjà d’un convertidor analògic-digital. Tot seguit es processa la variable i després es torna a l’exterior, per mitjà d’un convertidor analògic-digital. El camp d’aplicació dels DSP es troba en àrees en què s’hagi de sotmetre unes certes variables a un processament per mitjà d’un microprocessador, com poden ésser: el tractament de la parla, instruments de mesura intel·ligents, sintetitzadors de música, joguines, etc. Els DSP són processadors digitals amb una estructura optimitzada per a processar els algoritmes que intervenen en el processament digital. Aquests algoritmes són principalment sumatoris de sèries de productes. Per aquesta raó fan una multiplicació seguida d’una suma en el temps més petit possible, és a dir, un període T. Aquesta operació s’anomena multiplicació acumulada. Per a fer òptim aquest processament, el microprocessador DSP té una estructura interna amb dos busos de dades interns (arquitectura de hardware) i permet l’execució d’instruccions en paral·lel (pipeline). El seu gran avantatge és que poden ésser programats per a l’execució específica d’una funció o d’un programa i, per tant, permeten l’adaptació o correcció davant possibles canvis o errors.
m
Electrònica i informàtica